E.F.C.M.: 25 Anys en dansa

No es poden resumir 25 anys d’Entitat en poques línies. Només hi podem fer una ullada, i segurament hi trobareu mancances. La nostra història està feta de les vivències de les moltes persones que hi han participat, i que ens han dut on som ara.

L’Entitat es va fundar, amb l’objectiu de divulgar les tradicions catalanes, en especial la dansa. Per aquest motiu de seguida es va posar en marxa l’esbart, atejat amb el nom de “Dansaires d’Iluro”. Ens vam estrenar amb 11 dansaires al pati del Casal de Sant Josep el 26 d’abril del 1981. El director era en Joan Josep Mendizàbal, que venia de Barcelona. Ens va ensenyar els primers balls tradicionals i també coreografies de creadors de la talla de Manuel Cubeles o Salvador Mel·lo. Durant els primers anys es va viatjar a Alemanya, es va actuar amb grups de Polònia i de Txecoslovàquia, es va fer el primer intercanvi amb un grup de Perpinyà. Ja des dels inicis es va intentar tenir música en directe quan fos possible. De les cobles amb qui hem actuat cal destacar-ne una: la Principal del Llobregat i d’altra banda posar en relleu l’experta direcció musical del mestre Jordi Núñez.

Al cap de poc naixia la secció infantil, arribant a tenir més de 100 nens i nenes de totes les edats, dividits en diferents grups.

Posteriorment ens vam plantejar recuperar una tradició mataronina molt arrelada que s’estava perdent: les puntes de coixí. L’escola-taller “El Boixet” participa en trobades, i organitza anualment la de Mataró, amb una  assistència mitjana de 400 puntaires d’arreu del país. Va promoure la confecció del Mocador de la Geganta, elaborat per puntaires de tota la Ciutat, i lliurat a la Família Robafaves en plena Crida de Festa Major.

Quan en Mendi va marxar, a mitjans dels vuitanta, uns quants dansaires es van posar al capdavant del grup temporalment, fins a trobar un nou director. Aquest va ser l’Eduard Castells, també barceloní. Amb ell vam agafar fons, amb assajos i actuacions intenses. Incansables, vam aprendre nou repertori, també combinant tradició i creació. Vam començar la relació amb el grup Aires de Pagesia de Sant Joan, a Mallorca, amb el qual hem fet diversos intercanvis i amb els que ens uneix una especial amistat.

L’Eduard va ser rellevat per en Pompili Massa, dansaire de l’esbart des de feia anys, i estudiós de la dansa tradicional, en especial dels balls del Maresme. Vam deixar reposar les danses de creació i vam ampliar el repertori amb dansa restaurada i dansa viva. També són els inicis dels Bastoners de Mataró, i s’encarrega la construcció dels Cavallets. Es fa evident la necessitat d’actuar amb un grup de música en directe, i diversos dansaires aprenen a tocar el flabiol. 

Després d’en Pompili, ja ben entrats els noranta, es va optar per una direcció conjunta de diversos dansaires, que és la nostra situació actual. L’equip directiu el forma en Joan  (el “míster”) i la Montserrat Quintana, la Rosa Vives, la Dolors i la Roser Pruna. S’assisteix a cursets com el de l’Esbart Català de Dansaires, per aprendre nous balls, es passa a disc compacte molta part del repertori, es crea l’arxiu, amb més de 170 balls classificats. En els últims anys hem viatjat al País Basc, els Bastoners han continuat la seva activitat i els Cavallets s’han consolidat com a grup, participant a la Festa Major, i en diverses Mostres de Bestiari Festiu. Tan els Bastoners com els Cavallets van acompanyats d’un grup de flabiolaires propi.

Altres activitats dutes a terme són la col·laboració amb les festes de la Ciutat, l’organització d’algunes comparses per la Rua de Carnestoltes, guanyant el primer premi en dues ocasions: primer amb “La Cort”(una cort medieval) i després amb “Kina Passada” (imitant la Passada de Les Santes.) També hem fet una incursió en el món teatral, muntant i ballant una versió de la Tirotitaina per a l’obra Camí de Ramats, d’Esteve Albert.

Gràcies a tot el que hem viscut gaudim d’una estabilitat, que ens permet fer balanç dels anys passats i mirar amb optimisme cap al futur, sense oblidar, però, el que cada etapa ens han ensenyat: la base tècnica, l’esforç, la superació, el coneixement dels orígens, i la importància del conjunt per assolir un objectiu comú.

E.F.C.M